La nit no m'espanta,
que és com llana flonja;
que és com llana flonja;
m'abraça, i em deixa
colgat de tebior.
Quan el sol apunta,
color de taronja,
ella s'acomiada
tot fent-me un petó.
Joana Raspall
-Què us sembla aquest poema de la Joan Raspall? Teniu por de la foscor o de la solitud de la nit?
-Què vol dir la paraula "colgat" en aquest poema?
-T'atreviries a fer el teu poema a la nit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada